Compositors del segle XX

Pierre Boulez

Pierre Boulez Montbrison, va néixer el 26 de març de 1925. És un compositor, pedagog i director d'orquestra francès. La seva influència ha estat notable en el terreny musical i intel·lectual contemporani. Va començar conreant una música atonal dins d'un estil serial post-webernià, no només aplicava el concepte de sèrie a l'altura de les notes, sinó també a altres variables del so: ritmes, dinamiques...
Es va convertir en director i compositor en un famós teatre.





Pierre Boulez – Sur incises


És una obra formada per tres pianos, tres arpes i tres percussions. Entre ells no i ha un cert ordre, ja que quan toquen alhora ho fan de manera desendreçada i no hi predomina cap ordre. Sembla que no hi ha melodia, ja que cap dels fragments de l’obra és poden reconèixer com a melodia, ni és repeteix ni dona la sensació de que ho sigui per el que anem escoltant. El ritme no és gens constant, ja que parlem d’un ritme alterat i desconcertat. En cap moment de l’obra podem apreciar un cert ritme controlat. La sonoritat podem dir que és dissonant. La intensitat d’aquesta obra és manté a un nivell força elevat durant tota l’obra. La sensació que ens dona es d’alteració, descontrol… I quan parlem del timbre, parlem de la barreja d’instruments que és fan, ja que quan toquen tots alhora (en molts moments de l’obra) hi ha una fusió entre els diferents instruments.





Luigi Nono

Luigi Nono, va neixer a Venecia el 29 de Gener de 1924, i va morir a Venecia, el dia 8 de Maig de 1990. Va ser un compositor Italia de música comtemporania. Va començar a seguir els cursos de composición en el Conservatori de Venecia. La seva música de vanguardia es així d’expresió de una revolta contra la cultura buergesa, provocada per el seu compromis amb el comunisme revolucionari.


TUBA&ELECTRONICS. Post Prae Ludium per Donnau de Luigi Nono. CONSMUPA oct. 2008


En aquesta, tan sols hi ha una tuba. També podeu observar que hi apareixen components electrònics amb un home que a través d'un ordinador ho va controlant i va fent variacions conjuntament amb el so de la tuba.



Krzysztof Penderecki

Krzysztof Penderecki Va néixer el 23 de novembre de l’any 1933, a Polònia. És un compositor i director d'orquestra polonès. Va estudiar música a la Universitat de Cracòvia i a l'Acadèmia de Música de la mateixa ciutat. El reconeixement internacional de Penderecki va iniciar-se el 1959.





Pendereki – Capriccio per oboè i orquestra

És una obra per a oboè i orquestra. La introducció la fa l’oboè i el van “interrompent” la resta d’instruments, fins que acaben tocant tots alhora. No segueixen cap mena de melodia i son més aviat petits fragments desendreçats. No podem parlar d’un ritme constant, ja que cap dels components de l’obra ho segueixen. La sonoritat de l’obra és més aviat dissonant i quan parlem de la intensitat hi destaquen els moments on s’escolten tots o gairebé tots els instruments, entre ells provoquen que sembli així de fort durant tota l’obra. Ens pot donar la sensació de nervis, descontrol... I quan volem anomenar al timbre parlem d’instruments molt contrastats.





John Cage

John Cage va neixer a Los Àngeles, el 5 de setembre de 1912 i va morir a Nova York, el 12 d'agost de 1992. Va ser compositor i instrumentista nord-americà. Una de les seves influències va ser el Zen, el qual li va conduir en l'àmbit musical a fer servir silencis interminables, sons desconnectats, casuals i atonals amb un volum, durada i timbre aleatoris. Durant els últims anys d'aquesta dècada Cage va inventar el piano preparat. La composició més innovadora d'entre les quals va realitzar per a aquest piano preparat és una suite que dura 69 minuts anomenada Sonats and Interlude.

John Cage - In The Name Of The Holocaust

És una obra per piano. Comença fent la melodia principal, que consta de pujades i baixades fent notes breus. El ritme és constant i suau. Pel que fa a la sonoritat és sonant ja que les notes tenen una certa lògica entre sí. Aquesta obra es manté a un nivell fluix i el seu caràcter és reflexiu, pensatiu i relaxant. Respecte el timbre cal destacar que el piano sempre lligat.




Schönberg


Arnold Franz Walter Schönberg (la forma anglesa de Schönberg, Schoenberg, va ser adoptada oficialment quan va deixar Europa i es va retrobar amb el judaisme el 1933), (Viena, 13 de setembre de 1874 - Los Angeles, 13 de juliol de 1951), compositor austríac i després estatunidenc. Part de les obres de Schönberg s'associen amb els moviments expressionistes de principis del segle XX en l'art i la literatura germàniques.

Va ser dels primers compositors en abraçar l'atonalisme. La principal innovació de Schönberg és la tècnica dodecafònica, que utilitza sèries de notes (serialisme). També va ser pintor, un important teòric musical i un influent mestre de composició.




Concert per a piano i orquestra.




Arnold Franz Walter Schonberg

És un obra formada per un piano solista i una orquestra.
Entre el piano i l’orquestra no predomina un ordre, quan se senten tocar tots a l’hora és un descontrol.
En aquesta obra no hi ha cap melodía, ja que quan es senten tocar els instruments és produeix un rebombori. El ritme en l’obra no és gens constant.
La intensitat d’aquesta obra és elevada i penso que es mante durant la duració de l’obra. És una sensació de nerviosismo que ben bé no saps el que sents, i ja quan parlem del timbre és un canvi d’instruments, per que en moltes ocasions tocant molts a l‘hora i no saps ben bé el que escoltes.


Stravinski

Ígor Fiodorovitx Stravinski (Oranienbaum, 17 de juny de 1882 – Nova York, 6 d'abril de 1971) compositor rus.
Va compondre una gran quantitat d'obres clàssiques abordant diversos estils com el primitivisme, el neoclassicisme i el serialisme, però és conegut mundialment sobretot per tres obres d'un dels seus períodes inicials - l'anomenat període rus - : L'ocell de foc (l'Oiseau de feu, 1910), Petruixka (1911) i La consagració de la primavera (Le Sacre du printemps, 1913). Per a molts, aquests ballets clàssics, atrevits i innovadors, pràcticament van reinventar el gènere. Stravinski també va escriure per a diversos tipus de conjunts en un ampli espectre de formes clàssiques, des d'òpera i simfonia a petites peces per a piano i obres per a grups de jazz.
Stravinski també va aconseguir fama com pianista i director d'orquestra. Va ser també escriptor; amb l'ajuda d'Alexis Roland-Manuel, va compilar un treball teòric titulat Poetics of Music, en el qual, va deixar la seva famosa frase: "La música és incapaç d'expressar res per si mateixa. Essencialment un rus cosmopolita, Stravinski va ser un dels compositors i artistes més influents de la música del segle XX, tant en Occident com en la seva terra natal.





L’ocell de foc.



És una obra per orquestra. Que es pot dividir en dues parts. La primera, comença la corda i a poc a poc s’hi van introduint més instruments. Primer sona el fagot i després la melodia que la fan alguns instruments de vent. Segueix tocant l’orquestra. La segona part on toca la tuba i després segueix l’orquestra tocant una melodia molt diferent en comparació amb la música anterior. Segueix tocant tota l’orquestra fins al final.
No és fins a la meitat de la peça que sona la melodia principal. Comença sent tocada per una tuba i acaba tocada per tota l’orquestra.
A l’inci de la peça, el ritme és suau i constant però a partir de la meitat, és més accentuat. És una obra sonant que al principi es manté a nivell fluix i a partir de la meitat canvia a nivell fort.
Pel que fa al caràcter, a l'inici és de caràcter pensatiu, calmat, però a partir de la meitat passa a ser exuberant. A la primera part de l’obra hi ha una fusió de timbres, i a la segona hi ha vegades en que els instruments es contrasten.



Stockhausen

Karlheinz Stockhausen (22 d'agost de 1928 a Kerpen-Mödrath, a prop de Colònia, Alemanya - 5 de desembre de 2007, Kürten, Alemanya) va ser un dels compositors més importants de música clàssica del segle XX. Va estudiar piano i pedagogia musical al Conservatori Superior de Colònia, així com musicologia, germanística i filosofia. Dedicant-se a la composició des de els anys 50 i orientant-se des d'un principi cap a la música serial. Obres d'aquest període són, entre d'altres, Kreuzspiel i Formel.
Des de llavors va escriure més de tres-centes obres, algunes de les quals han sigut de gran influència en el desenvolupament de la música de la segona part del segle XX. La seva influència ha sobrepassat l'àmbit de l'anomenada música culta, arribant fins al Jazz i al Rock. Músics com Miles Davis, o Frank Zappa, per posar dos exemples, reconeixen la influència de la música d'Stockhausen.
A més de compositor, és remarcable també la seva feina com a director d'orquestra.



Concert, per a tres orquestres.



Karlheinz Stockhausen

És un obra formada per tres orquestras. Les tres en cap moment toquen juntes ho fan per separat.
Jo crec que aquesta obra porta un ritme descontrolat i no te sentit. Entre tots els instruments fan una “melodia” descontrolada, o almeys em dona aquesta sensació.
Aquesta obra es dissonant, amb una intensitat bastant elevada, que durant l’obra sona igual.
Aquesta obra em suggereix desordre, i en el timbre és un descontrol d’instruments, HI ha molta varietal però no tots toquen a l’hora.


Messiaen

Olivier Messiaen (Avinyó, 10 de desembre de 1908 - Clichy, Île-de-France, 27 d'abril de 1992) va ser un compositor, organista i ornitòleg francès.
Va estudiar en el Conservatori Nacional Superior de Música i de Dansa de París amb tan sols 11 anys.
Aquesta època és la que potser la seva obra més coneguda, L'Ascension, quattre méditations symphoniques (L'Ascensió, quatre meditacions simfòniques). Composta i estrenada el 1932: és una obra d'uns 27 minuts, escrita per a gran orquestra, i més tard transcrita i readaptada per a orgue el 1933. La versió orquestral consta dels següents moviments:
• Majestat de Crist demanant la Gloria a Son Pare
• Alabances serenes d'un ànima que anhela el Cel
• Al•leluia de la trompeta i de la campana
• Pregària de Crist dirigint-se a Son Pare
A la segona guerra mundial, durant la Batalla de França, Messiaen mentre estava empresonat va compondre el seu Quatuor pour la fin du temps ("Quartet per a la fi dels temps") per a piano, violí, violoncel i clarinet. L'obra va ser estrenada per Messiaen i els seus companys de presó davant d'una audiència d'interns i vigilants. En eixir de presó el 1941, així més tard va ser professor d'harmonia, i després professor de composició (1966) en el Conservatori de París, lloc que va mantenir fins l'any 1978.


Turangalîla Symphonie - 5th Movt - Aimard, Davis.



Aquesta obra, es alegre. Es pot veure com tothom, esta en una sala molt gran. Cada persona té un instrument i amb això l’han compost. En aquest vídeo, podem observa, que els instruments que predominen son els violins, els pianos, els clarinets, les tubes i les trombes. Però també surten altres instruments que complementen l’obra, com per exemple, el tambor, el bong, els plats, el xilofon, etc...però encara que son els complements, detallen algun moment de l’obra molt important, però no son seguidament.